Per Cristina Díaz

Què és això? Una gimnàstica petita??

Quan la gent ens pregunta, a tots aquells que practiquem la Microgimnàstica, sempre sorgeix un silenci i després intentem explicar-ho perquè ens entenguin: ens posem en unes postures molt precises, fem uns moviments lents, respirem movent la panxa… El nostre interlocutor ens mira amb cara de no haver entès res i ens diuen: s’assembla al ioga o pilates, oi? Llavors ens n’adonem que, efectivament, no han entès res, potser perquè no els hem sabut explicar bé en què consisteix això de la Micro…

I és que la Micro, no es pot explicar, la Micro, l’has de sentir. Per a cada persona, una mateixa sessió pot ser quelcom molt diferent.

La Micro és una escolta activa i atenta del cos, sense judici, sense expectativa, és aprendre un nou idioma, és com si volguessis escoltar algú que et parla molt fluixet, a cau d’orella i moltes vegades en un idioma que no acabes d’entendre.

La Micro és sentir, sentir-se un mateix profundament en l’àmbit físic, però també en l’àmbit emocional deixant de banda el soroll de fons de la ment.

Podem dir que fem petits moviments, lents, acompanyats de la respiració abdominal, deixant anar la tensió; que fem servir canyes de bambú o pals de fusta, pilotes de diàmetres textures i consistències diferents, que col·loquem en punts estratègics del cos per deixar anar la tensió muscular, etc. però el cert és que la Micro s’ha d’experimentar, s’ha de sentir.

Si sents que això et ressona, que pot anar amb tu o simplement, sents curiositat; et convido quan tot això del Coronavirus hagi passat (que passarà, segur) a fer un tastet de Micro. Vine a fer una classe de prova, experimenta i aprèn l’idioma del teu cos!

Aquest paràgraf encapçala el primer capítol d’un dels llibres  d’Antoni Munné (el creador de la Microgimnàstica)

 “La evidencia del cuerpo”

“Me recordarás que debo tratar de estar sola una parte de cada año, aunque sea por una semana o por pocos días; y una parte de cada día, aunque sea por una hora o unos pocos minutos, para poder mantener mi esencia, mi centro, mi calidad de isla. Me recordarás que si no guardo mi calidad de isla intacta en algún lugar dentro de mí, tendré poco para dar a mi esposo, a mis hijos, a mis amigos, y al mundo en general”.

ANNE MORROW LINDBERGH

El don del mar.

1977.

Article escrit per Cristina Díaz, infermera i terapeuta corporal del Sistema ARC i Microgimnàstica. Març del 2020.